La dona veloç, Imma Monsó.Edicions 62. Barcelona, 2012.
«Sóc ràpida. No ho puc evitar. La meva germana ho és. La meva àvia, tot un referent familiar, ho era. El meu pare ho era, tot i que ara no ho és tant. Vinc d’una família on el que no anava prou ràpid era tard o d’hora exterminat (més d’hora que tard, com comprendreu, perquè a casa el que es podia fer avui no es deixava per demà). I, si no era exterminat, s’autoexterminava». (pàgina 15)
La dona veloç és una original mirada del gran «mal» contemporani: la tirania de la immediatesa en la majoria d’àmbits de les nostres vides i les dificultats que tenim per distingir el que és «important» del que és «urgent».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada